El nom de + (Hockey+) és pel valor afegit que aporten els esportistes amb diversitat funcional al Hockey. I a la vegada pel valor que el Hockey pot aportar a aquests esportistes

El 30 de novembre de 2006 va tenir lloc el primer partit a Espanya de hockey amb esportistes amb discapacitació intel·lectual. Organitzat pel FC Barcelona, entre les escoles especials Paideia i Moragas a les instal·lacions de l’escola Solc.

Després d’una sèrie d’entrenaments, el primer partit estatal d’aquesta disciplina esportiva es va disputar entre aquests dos centres educatius el 30 de novembre de 2006 a l’escola Solc de Barcelona.

Durant els mesos d’octubre i novembre varen tenir lloc els entrenaments dirigits per monitors de la secció d’Hockey Herba del Barça. A l’acte, amb nombrosa presència de públic, Joaquim Roca Sauri va representar a la Federació Catalana i Marc Barbeta, l’Ajuntament de Barcelona.

Hi havia molta expectativa per a veure l’adaptació d’aquests esportistes a un esport tant tècnic, però, va ser molt satisfactòria l’adaptació tenint present que els experts d’educació especial varen mantenir al màxim les regles habituals del hockey. Durant entrenaments es va comprovar la milloria tècnica i física dels jugadors.

“Aquella trobada -recorda Antoni Delás, un dels primers entrenadors dels dos equips escolars- va ser un èxit. Van acudir a presenciar famílies senceres dels jugadors, directors, professors i monitors de les dues escoles, membres de la Federació Catalana d’Hockey, de la secció d’Hockey del FC Barcelona … “.

Aquell primer partit va ser una explosió d’alegria, i també de noves expectatives. Va demostrar que aquells nois i noies eren totalment capaços de gaudir amb una pràctica esportiva de competició, comprenien les normes i expressaven un gran entusiasme quan el seu equip feia un gol a la porteria contrària. Al final del partit hi va haver repartiment de copes i medalles. Però també alguna cosa més: com presenciar aquella primera experiència es van adonar que l’hockey era una nova oportunitat per desenvolupar els valors que aporta la pràctica esportiva en qualsevol persona, inclosos aquells que tenen algun tipus de discapacitat intel · lectual. Va ser un autèntic descobriment.

Des d’aquella data, alguns dels entrenaments de les dues escoles es feien ja a l’Estadi Pau Negre de Montjuïc i la tasca prioritària consistir en la difusió d’aquesta pràctica esportiva en altres clubs amb seccions d’hockey. La resposta va ser tan positiva que en l’actualitat hi ha al voltant de 300 jugadors als clubs catalans FC Barcelona-Barceloní Stick Hockey, FC Júnior, Egara HC, Atlètic de Terrassa, Reial Club de Polo, Iluro, Catalònia. Aquests equips participen en Tornejos que es fan cada any i fins i tot es realitzen esdeveniments internacionals en què cada club aporta jugadors.

La consolidació d’aquesta iniciativa està permetent que nens i joves amb discapacitat intel·lectual trenquin barreres i aconsegueixin, mitjançant l’esport, una millor integració en la societat.

 

ASPECTES TÈCNICS del HOCKEY+

Malgrat que s’estimula utilitzar l’stick de hockey pel cantó reglamentari, no s’interromp el joc per la falta de tocar la bola amb el revers del pal, de tal manera, que s’eviten les freqüents aturades en el joc.

El multicanvi, fer canvis il·limitats de jugador permet una àmplia participació. S’ha vist amb bons ulls reduir les dimensions del camp de hockey a la meitat en la seva llargada i mantenint tota l’amplitud del mateix. Els porters juguen equipats amb les habituals defenses i es recomana l’autoprotecció amb espinilleres.

En el moment actual considerem com circumstàncies idònies el manteniment de les regles el més normalitzades possible, terreny de joc mig camp de l’habitual, esportistes de similars característiques en quant autonomia i el treball conjunt d’educadors especials, pedagogs i tècnics de hockey.

Un benefici afegit apareix del fet que als camps de hockey es troben a excel·lents entorns amb la qual cosa el benefici sobre els esportistes queda amplificat.

 

PRESENTACIÓ AL PAU NEGRE DE MONTJUÏC dels PRIMERS EQUIP

La darrera setmana de classe a l’escola, l’entrenador de la Federació i, també, jugador i entrenador del Futbol Club Barcelona, Toni Delàs, va anunciar als joves jugadors que com a continuació del projecte es faria una primera presentació pública en un camp de hockey oficial. La Federació Catalana i el Futbol Club Barcelona es van posar d’acord per tal de que aquest partit es disputés a l’estadi Pau Negre, camp que va acollir la Copa d’Europa 2003. L’escola Paideia i l’escola Moragas van jugar just abans d’un matx de hockey de Divisió d’Honor A que disputaven el Futbol Club Barcelona i el Club Egara. El partit va ser un èxit de públic, amb la presència de moltes famílies, seguidors d’ambdós equips i representats de la Federació Catalana, com el seu president Narcís Carrió i el gerent, Alejo Noblom.

Tot el treball realitzat ha tingut un extraordinari premi en la participació dels equips de les escoles Paideia i Moragas en el festival del Hockey Català 2006-07 que ha tingut lloc en les instal·lacions del Real Club de Polo de Barcelona. En un futur, sembla factible que altres clubs, a més a més, del Futbol Club Barcelona, s’afegiran al projecte incloent Specials Hockey als seus diferents equips. De fet, ja existeix una experiència d’uns quants mesos entre el Júnior FC i una escola taller.

Hi ha la promesa de la Federació de facilitar transport des de les escoles fins als camps de joc i facilitar el material i els terrenys de joc. Per a la propera temporada, es confia fer concentracions dels diferents equips Specials Hockey i acabar comptant amb una competició específica organitzada per la Federació.

Cal reconèixer el gran impuls que ha donat en aquesta iniciativa el Futbol Club Barcelona apadrinant els dos primers equips, així com l’entusiasme del tècnic Toni Delàs i la direcció global del Jordi Lobo, director de l’escola Moragas, i jugador del Futbol Club Barcelona.

Des del primer moment, la Federació Catalana i, de forma especial, el seu president, Narcís Carrió, Alejo Noblom, Joaquim Roca han recolzat incondicionalment el projecte i s’ha divulgat àmpliament en les reunions de cloenda de temporada al Real Club de Polo i a l’assamblea de la Federació al Club de Júnior al mes de juny.

Suport institucional

El projecte Hockey+ va comptar de seguida amb el suport de la Federació Catalana d’Hockey (FCH).

En el cas de la nostra secció de Hockey, l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona ens permet arribar a 120 jugadors

El material esportiu, els petos, les boles i els estics són subministrats per part del Barça amb la col·laboració de la FCH, de manera que les famílies només han d’aportar els costos dels trasllats i la roba individual de cada un dels jugadors. En l’actualitat en la secció del Barça hi ha dos equips de joves i el 2011 es va incorporar un altre d’adults, Llar Montjuïc – Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes- i en 2012 l’equip de l’escola Estel-Cric de l’Hospitalet .

Per al desenvolupament del programa, s’ha comptat també amb el suport d’altres entitats, com la Fundació Alex amb l’objectiu d’estendre aquesta pràctica esportiva a altres escoles especials de l’àrea de Barcelona, així com a les famílies d’aquests joves que, per qüestió de l’edat, ja no estan vinculats a centres docents d’aquestes característiques.

L’activitat regular dels equips integrats en la secció d’Hockey Barça-Barceloní Stick Hockey consisteix en un programa d’entrenaments que es combina amb les competicions amb altres equips i que es desenvolupen al llarg de tota la temporada. Els entrenaments es realitzen els dissabtes al matí. Aquesta activitat està oberta a tots els esportistes amb discapacitat de tota la ciutat sense cap tipus de cost. Un divendres al mes es realitza també un entrenament al camp d’hockey Pau Negre a les instal · lacions de Montjuïc.

Amb la col·laboració del districte municipal de les Corts, cada any FC Barcelona i Barceloní Stick Hockey organitzen el Campionat de Catalunya d’Hockey sala en les instal · lacions municipals del districte, i amb l’Escola Paideia, el Torneig de Primavera. En aquest últim participen tots els equips d’hockey+. De la mateixa manera que tots els equips de Hockey+ participen en el Dia de Hockey Català. Fins a la data s’han organitzat diversos tornejos d’aquesta especialitat a Barcelona, Terrassa, Mataró, Castelldefels i Sant Cugat.

A l’agost de 2011 es va celebrar a Möchengladbach (Alemanya) el campionat d’Europa de l’especialitat emmarcat en el Eurohockey Championship. A més de la selecció catalana, van participar altres 14 equips de jugadors. En el combinat català van participar diversos jugadors dels equips del FC Barcelona Barceloní Stick Hockey.

Al 2012 la sortida internacional va ser Itàlia, 2013 Antwerpen, coincidint amb la Copa d’Europa, 2014 Den Haag, amb la Copa del Món i 2015, London on va participar per primera vegada la selecció estatal, aconseguint guanyar en la categoria Development. L’any 2016, la competició europea ha estat a Esssen.

Una gran dosi d’autoestima

Jordi Lobo, coordinador Hockey+ Catalunya, ha estat un dels impulsors implicats en aquesta iniciativa. Vinculat professionalment a l’escola Moragas i ex-jugador d’Hockey Herba, explica que gràcies a aquest programa “s’ha obert la possibilitat que els nens i joves amb discapacitat intel·lectual facin esport entre iguals, però dins d’un club esportiu de veritat. Per a ells, portar la samarreta del Barça o d’un altre club admirat suposa una gran dosi d’autoestima. El hockey -afirma- és un esport d’alta complexitat tècnica i ells ho practiquen amb un reglament adaptat, però sense vulnerar la seva pròpia essència. En algun d’aquests jugadors amb discapacitat intel·lectual la millora de les seves habilitats tècniques ha estat espectacular “.

“El gran pas endavant ha estat i és la seva inclusió social en un gran club afegeix Jordi Lobo. “Un dels factors a destacar és el fet integrador i inclusiu d’aquesta proposta. A més de practicar un esport en un entorn natural, els jugadors amb aquest tipus de discapacitat comparteixen també la vida federativa d’un club, i, en definitiva, poden exercir el dret a la igualtat d’oportunitats, sent respectats en la seva diferència “.

Un altre dels impulsors d’aquest programa és Gabi Barbeta, tècnic de l’Ajuntament de Barcelona i àrbitre de Specials Hockey. La seva ajuda ha estat un altre dels grans actius d’aquesta iniciativa, a la qual es refereix amb una sèrie de paraules: “interès, projecte, treball, determinació, compromís, valor afegit, sorpresa, admiració, reconeixement, consolidació … i inclusió “. Barbeta parla d’un esforç col · lectiu amb la implicació de la secció d’hockey del Barça i dels altres clubs d’hockey, de les escoles d’educació especial Moragas i Paideia, del districte de les Corts de l’Ajuntament de Barcelona, de la Federació Catalana d’Hockey … “Tots ells van creure en les possibilitats que aporta un esport d’aquestes característiques per a qualsevol persona i especialment per a les que tenen discapacitat intel·lectual. Va ser un interès amb coneixement de causa, però sobretot amb la creença que aquella proposta era possible i real “.

“Qui no recorda els comentaris, els pensaments, les vivències d’aquells primers entrenaments? Serà possible? Ho aconseguiran?”. Gabi Barbeta es feia aquestes preguntes al principi i la seva resposta no era altra que “calia seguir, tenir paciència i confiança en què ho aconseguirien”.

Gabi Barbeta es refereix a aquesta iniciativa com “una experiència meravellosa i de la qual em sento més satisfet per haver posat el meu granet de sorra. He col · laborat des del principi … i segueixo fent d’àrbitre en tots els tornejos que es disputen a Catalunya. I m’emociono en veure on som, la quantitat d’esportistes amb discapacitat intel·lectual que juguen a hockey, la qualitat del seu joc, l’amistat que genera, el sentiment de ser com els “altres”, la superació, la satisfacció … Perquè ja podem dir que aquest projecte s’ha consolidat i qui el coneix i el viu vol repetir, vol participar, vol gaudir “.

“Treballar, ensenyar i veure la passió i l’afecte d’aquests nois a un l’omple d’energia. Un com a entrenador vol ensenyar hockey al mateix temps els valors que signifiquen ser part d’un equip, Els nois posen tant interès i esforç que tot és una cosa nova, tot és emoció i per tant l’aprenentatge és un camí espectacular. Amb el pas dels entrenaments dels nois van adquirint noves destreses, l’hockey és un esport molt tècnic però al mateix temps fàcil d’aprendre, per tant, les noves tècniques que aprenen els nois estimulen el seu desenvolupament motor i intel·lectual. D’aquesta manera entrenar ja no és simplement que aprenguin a jugar a hockey, sinó també donar-los totes les eines perquè puguin divertir-se aprenent de manera personalitzada i individualitzada per a potenciar les virtuts de cada un.”

“Afortunat em sento de poder aportar els meus coneixements i experiències a la formació, integració i desenvolupament de persones, utilitzant com a principal eina l’esport i tots els valors que comporta jugar en un equip”.

Una experiència inoblidable

Un dels jugadors de Hockey+, Eric Corzo, es refereix així a la seva incorporació a aquest esport: “A mi m’ha aportat moltes coses i moltes experiències positives. L’escola venia a ensenyar-nos a jugar Antonio Delàs i quan vaig aprendre a manejar l’estic, vaig acceptar la idea de fer uns entrenaments amb el Barça. Més tard, vaig poder disputar partits amb ells, integrant en el seu equip. En aquella època jugava a Cadet B amb Guillermo Martínez com a entrenador. Així vaig poder també fer esport entre setmana. El meu avi sempre m’acompanyava i em donava consells per millorar el meu joc … Quan ja estava federat jugava en l’equip del Barça i també anava veure tots els partits dels Specials per veure si havien millorat i aprendre d’ells “.

“A finals de 2011 afegeix Eric Corzo- vaig ser ajudant de diversos entrenadors amb els Specials, com Sergi Gaia, Claudio Calcagno, Bibiana Oliva, Marta Pérez … i vaig anar al torneig de Münchengladbach, a Alemanya. Va ser una experiència inoblidable “. Eric ha viatjat també a Roma, aquesta vegada com a jugador, per disputar-hi un altre torneig Special Hockey.

La mare d’aquest jugador, Marta Donoso, descriu així l’experiència del seu fill: “Veig a Eric entusiasmat amb l’hockey. El més important és que amb la pràctica d’aquest esport s’ha establert molt bona relació amb els companys dins i fora del camp. Eric va col · laborar també en els entrenaments amb un equip de nois del Pakistan, una experiència que li ha servit per assumir noves responsabilitats “.

Antoni Delás, jugador i entrenador de la secció d’Hockey del Barça-Barceloní Stick, descriu així com van ser els primers passos d’aquesta iniciativa: començar a entrenar els nois de l’escola Jeroni Moragas i ens vam adonar que l’esport tenia una bona acollida i un lliurament enorme per part dels jugadors. Aviat es va pensar en la possibilitat de fer partits, en vista de l’evolució dels jugadors. Davant de l’Escola Jeroni de Moragas hi ha l’Escola d’Educació Especial Paideia. Ens vam posar en contacte amb ells per explicar-los el projecte. La idea els va agradar i els vam començar a entrenar també “.

Alguns dels monitors recorden així els primers moments d’aquest projecte que avui ja és realitat: “El dia que Jordi Lobo va entrar a la nostra escola amb deu sticks i una samarreta del Barça afirmen Sergi Gaya i Xavi Solé, entrenadors de Hockey+ de la escola Paideia- crèiem que allò no arribaria a cap lloc. Què eren aquells pals? I amb això han de jugar els nostres alumnes? Només tocant la pilota d’una banda l’estic? De veritat, estàvem convençuts que en un parell de setmanes aquella visita no passaria de ser una anècdota “, recorden els dos entrenadors.

“Però aquí estem, amb més de 40 nois i noies amb ganes de defensar la samarreta del Barceloní Stick, portant l’hockey al cor com a esport preferit indiscutible”. Per a Sergi Gaya i Xavi Solé, “el descobriment d’aquest esport ha estat no només una gran aportació a l’experiència esportiva d’aquests jugadors, sinó també un recurs molt valuós per enfortir la seva autoestima, donar-li valor a l’esforç i sobretot per sentir-se part d’un club tan gran com aquest “.

Un altre dels entrenadors dels Specials, Claudio Calcagno, es refereix a aquest treball com “una experiència meravellosa!”. “Treballar, ensenyar i veure la passió i l’afecte d’aquests nois t’omple d’energia”. “Com a entrenador -assenyala- vols ensenyar hockey i, al mateix temps, els valors que signifiquen ser part d’un equip. Els nois posen tant interès i esforç que tot és una cosa nova, tot és emoció i, per tant, l’aprenentatge és un camí espectacular “. “Amb els entrenaments, els nois van adquirint noves destreses. El hockey és un esport molt tècnic, però al mateix temps fàcil d’aprendre, per tant, les noves tècniques que practiquen estimulen el seu desenvolupament motor i intel · lectual. D’aquesta manera, entrenar ja no és simplement que siguin capaços de jugar a hockey, sinó també donar-los totes les eines perquè puguin divertir-se aprenent de manera personalitzada i individualitzada per a potenciar les virtuts de cada un “.

“Em sento afortunat afegeix Claudio Calcagno- de poder aportar els meus coneixements i experiències a la formació, integració i desenvolupament de persones, utilitzant com a principal eina l’esport i tots els valors que comporta jugar en un equip”.

Reglament adaptat

Al febrer de l’any 2012, Jordi Lobo, Gabi Barbeta i Aleix Serrahima redactar el primer esbós del reglament de Hockey+. En aquesta normativa s’especifiquen algunes modificacions en el joc amb el criteri d’adaptar a l’especificitat dels jugadors, però sense alterar l’essència de la pràctica d’aquest esport.

Segons aquest reglament, l’espai de joc ha de tenir un camp amb les dimensions dels partits d’alevins, és a dir, la meitat del camp oficial, amb dues porteries, àrees reglamentàries i banquetes en els laterals.

Cada equip ha d’estar format per un màxim de 7 jugadors (6 i el porter), entre els quals un exerceix de capità amb la seva corresponent identificació. Els dos equips rivals han de jugar uniformats i es poden presentar un màxim de 15 jugadors per equip.

D’acord amb la normativa, els partits tenen dues parts de 20 o de 25 minuts amb descans de 10 minuts. Cada equip disposa d’un temps mort d’un minut a cada part, que ha de ser sol · licitat per l’entrenador a l’àrbitre.

Els àrbitres, un o dos per partit, han de ser molt didàctics i explicar als jugadors les faltes que han comès en el desenvolupament del joc. Es recomana l’ús de protector bucal i, excepte en casos concrets que així ho aconsellin, són obligatòries les proteccions de cames.

Igual que en el reglament oficial de l’hockey herba, els jugadors només poden tocar la pilota amb la part plana de l’stick, encara que aquesta norma s’ha d’aplicar amb flexibilitat. Quan es produeixi una falta o es reprengui el joc des del corner, els jugadors de l’equip defensor han d’estar a 5 metres de la pilota.

Entre altres normes del joc, els entrenadors han de controlar l’actitud dels jugadors, procurar el respecte a l’equip contrari ia les decisions arbitrals. S’ha d’aconseguir també un joc equilibrat entre els dos equips rivals, adaptant-lo a les capacitats dels jugadors.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *