Gamal Fawci by Pep Salip
Tot va començar l’any olímpic, el 1992. Aeroport de Barcelona, cua de la companyia Egiptian Air, quan el capità de la selecció egípcia Gamal Fawzy es preparava per agafar l’avió de tornada al seu país, després dels Jocs Olímpics. Es va acostar a una noia d’ulls negres i perfil àrab i li preguntar en àrab on anava. La Marta li va contestar en anglès que era catalana i que marxava de vacances amb la seva germana al Caire… I des d’aquell moment Hathor, divinitat de l’amor, va fer la resta.
Des del primer moment va connectar amb nosaltres. La seva capacitat de relacionar-se amb les persones era extraordinària, la seva «professionalitat» va impregnar tota la secció.
Era un exemple a seguir pels nens. Mai no li faltava un consell per als més joves, sempre deia «val més un jugador jove, sense experiència però amb un bon nivell tècnic, que un jugador veterà que no aprendrà més».
Gamal va incorporar jugadors més joves a l’equip. Sempre corria riscos. En la meva època de delegat d’equip el vaig conèixer millor com a jugador-entrenador i com a persona.
Si algú no entén com es van poder fer les Piràmides d’Egipte és perquè no el va conèixer. Quin tio més tossut, constant i comerciant! Ho discutia tot, sempre tenia clar el que volia i quasi sempre ho aconseguia.
Però el destí va voler que Gamal ens deixés en un desgraciat accident de cotxe a la seva terra, i amb la seva pèrdua marxeava un jugador, un amic
i una gran persona.
«Capità Gamal que Osiris et tingui entre els seus braços. La teva família catalana, estarà sempre amb tu.»
